The Florida project (2017) de Sean Baker és una d'aquelles pel·lis que t'atrapen des de l'ínici i no et deixen anar fins als títols de crèdit. Els fantasmes del director es projecten de nou en el film, prostitució, marginalitat, amor incondicional, perill per als més febles i sobretot la canalla que aquí hi té un paper essencial.
El film descriu l'atrotinada vida en un Motel d'una prostituta de carrer, Bria Vinaite, que té una filla de 5 anys a la que estima amb bogeria. El responsable del motel, Willem Dafoe, és el contrapunt sensat del film, un home nonest que regeix sense poder en un motel deixat de la mà de Déu. Baker retrata de forma magistral aquest món de nens que circula paral.lel al dels adults com protegit amb núvols de sucre. La cinta és dura i esborronadora, classificlable en el genere de cinema social independent.
La protagonista, la filla de 5 anys, és el reflex de la nena que encara és sa mare, de fet la pel.li retrata molt bé aquestes dones que s'han fet grans de cop i encara tenen coses de nena petita. Imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada